Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845. Va ser un dramaturg molt important del segle XIX.
La majoria de les seves obres són de caràcter romàntic. Va ser un dels màxims exponents de la Renaixença.
Va morir el 18 de juliol de 1924 a Barcelona.

De les seves obres destaquen:
Mar i Cel (1888)
Maria Rosa (1894)
Terra Baixa (1896)
La filla del mar (1900)

Es va donar a conèixer per les seves col·laboracions a La Jove Catalunya i va dirigir el diari La Renaixença. Després d'obtenir diversos premis Als Jocs Florals, el 1879 va estrenar la seva primera tragèdia en vers, Gal·la Plàcidia.
El 1889 va presidir els Josc Florals.
Guimerà va participar en la tragèdia romàntica i el drama romàntic del teatre.
Les tràgedies de Guimerà estaven escrites en vers, d'ambientació històrica i de to solemne, en canvi, el drama romàntic és de caire realista, està escrit en prosa i té un to més natural.

Podem diferenciar tres etapes:
-Primera etapa Etapa romàntica iniciada amb Gal·la Plàcidia (1879) i tancada amb Rei i monjo (1890)comprèn un conjunt de drames històrics on recreava temps i ambients passats, i amb una gran quantitat de personatges. En aquesta etapa va escriure, Mar i cel (1888), una de les millors obres. És l'etapa més realista i naturalista.

-Segona etapa
En aquesta etapa, és un intermig entre el Romanticisme i el Realisme. En aquest període va escriure: Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897) i La filla del mar (1900). El tema de la segona etapa és el drama rural.

-Tercera etapa
Es caracteritza per voler adaptar el teatre als nous corrents estètics. Va escriure L'aranya (1907), La Santa Espina (1907).

Premis:
Al llarg de la seva vida va rebre nombrosos premis.
Certamen de l'Associació Literària de Girona (1873), Flor Natural: "La glòria".
Jocs Florals (1875), accèssit: "Indíbil i Mandoni".
Jocs Florals de Barcelona (1876), Flor Natural: "Cleopatra".