Ramon Llull (1235 - 1316) va néixer a Mallorca, va ser escriptor, filòsof, teòleg i missioner. Vivia a la cort de l’Infant Jaume. Es va casar l’any 1257 i va tenir dos fills. Quan va complir els trenta anys se li aparèixer 5 vegades Jesús crucificat, llavors es va dedicar a les activitats religioses. Va escriure en català,llatí, àrab i occità. Al llarg de la seva vida va viatjar per Europa i Àfrica.Va escriure més de 250 llibres de filosofia ,ciència, educació , mística, gramàtica, novel•les , que va anar traduint a l’àrab, al català i al llatí. Va morir l’any 1316.
Les obres més inportant que va escriure van ser:
Llibre de contemplació en Déu.(1271-1274)
Llibre d'Amic e Amat (1283)
Arbre de filosofia d'amor (1298)
Llibre de les bèsties (1288)
Blaquerna (1283)
Extracte de l'”Arbre de Filosofia d'Amor”
« Esdevenc Ramon en un bell prat; en lo mig havia un gran arbre e una bella fontana. A l'ombra de l'arbre estava una bella dona molt ornadament vestida, e plorava, planyia e deïa aquestes paraules:
– ¡Ah, trista dolorosa! ¡E com és molt avorrida en esta present vida! Car ciència, ta germana, ha molts servidors qui la prenen per filosofia, e tu n'has pocs, segons ta dignitat e honor.
Ramon venc a la dona, la qual humilment saludà; e la dona agradablement li reté ses saluts. Demanà Ramon a la dona com era apellada, ni per què estava en plants e en plors. –Ramon –dix la dona–, jo som apellada Filosofia d'Amor, e planc e plor per ço car he pocs amadors, e ma germana Filosofia de Saber n'ha molts més que mi.
– Filosofia d'amor –dix Ramon–, ¿què és causa que Filosofia de Saber ha més servidors que vós? ¿Ni per què vós n'havets enveja, pus que ella és vostra sor?
– Ramon –dix la dona–, l'ocasió perquè ma sor ha més servidors que mi, és car los homes, quan comencen aprendre ciències, comencen amar saber per mi, car sens mi no poden amar saber; e com saben les ciències, amen la filosfia d'aquelles, e han-ne feits molts llibres e moltes arts; a adeliten-se en amar les ciències, e no en amar mi ni ma filosofia d'amar, qui es pròpiament de ma essència e natura; e per això quan volen amar, no saben amar mi ni mes condicions, en tan gran virtut com saben entendre veritat de les causes que aprenen; e açò és per ço car estan llongament en aprendre ciències d'enteniment e de veritat, e no en aprendre ciències d'amor e de bontat. E per aiçò se segueix contra mi enjúria e pecat, e gran damnatge a molts amadors de saber; car aitant com mais saben sens amar mi e bontat, aitant han major manera de fer mal e d'enganar e traïr los uns los altres. E per aiçò planc e plor, e estaig en desconhort e tristor. E enveja ni ergull no em fa plorar, mas plor per ço car los de més homes d'est món no saben amar; car si sabien tan bé amar com saben entendre, per mi e per ma sor poria ésser tot lo món ordenat e en bon estament; car lo món s'hauria a la fi a la qual és creat, de la qual fi lo desvien los de més homes d'aquest món.
El fragment em suggereix que ells homes d’aquella època consideraven que era més important saber més coses en compte d’estimar a Déu.
